Per Mariana Morales

Són molts els centres educatius que, per diferents motius, es plantegen realitzar millores en els seus patis escolars. Una primera idea que sorgeix sovint és pintar jocs al pati: és fàcil trobar idees per la xarxa. Pintar és una solució assequible, barata i vistosa. Els dubtes se centren en la resolució sw qüestions tècniques com ara la preparació del paviment o quina és la pintura més adient per a l’exterior. No obstant això, passada la novetat inicial, amb el temps els nens no solen jugar amb xarranques, marro o twisters. Per a ells seria potser més divertit tenir guixos de colors i poder dibuixar allò que els vingui de gust jugar o, simplement, pintar el terra. Els guixos són elements sueltos que ofereixen multiplicitat de combinacions de color, canvi d’estat, barreja amb aigua o sorra, etc., tot permetent el nen jugar de manera creativa i experimentar textures, causa-conseqüència i altres habilitats per a la vida.

Així doncs, ¿quines necessitats de joc tenen els nens i nenes en un pati escolar que ara mateix no estan cobertes? Proposo aquí tres eixos pedagògics per iniciar la reflexió sobre els canvis en un pati escolar:

  • EIX 1: Necessitat de moviment i de repòs

Quan la situació habitual dins d’una aula és que els nens estiguin asseguts, els mestres solen afirmar que els nens al pati necessiten moure’s. El nen té necessitat tant de moviment com de repòs, i en tots dos espais: l’interior i l’exterior. El mateix nen de vegades vol repòs i, d’altres, moviment, espais que haurien de ser facilitats des de l’espai i de l’organització pensades pels adults.

Per facilitar el moviment en un pati, cal que hi hagi espais per practicar esports variats, amb el seu material bàsic: cordes, xarxes, pilotes, cèrcols, raquetes, etc. Però, sobretot, al pati cal pensar en el moviment com a joc lliure, amb normes essencials i simples com no fer-se mal o guardar torns, on els nens puguin afegir-se o anar-se’n amb espontaneïtat; no tant en el joc esportiu, subjecte a un reglament i un cap competitiu. Aquests jocs poden ser: aprendre a fer el pi en una paret, jugar a fet i amagar, a tocar i parar, a les quatre cantonades, a la goma, a la corda, a fer punteria, a transportar objectes (fulles, glans o sorra) , a enfilar-se, a fer equilibri en una vorada, a penjar-se i fer tombarelles en una barra, patinar … Un pati amb arbres, irregularitats en el terreny com ara camins o petites elevacions i elements solts com els esmentats són les condicions necessàries per a aquest tipus de moviment.

  • EIX 2: Necessitat de socialització i de solitud

Encara que en la nostra societat predomina el valor de la sociabilitat per sobre de la solitud, els nens necessiten tant la relació amb l’altre com la seva pròpia intimitat, al pati i en els altres espais escolars.

Així, en un pati escolar s’hauria de facilitar la socialització amb nens de diferents edats, cultures i gèneres, a més de procurar-se la integració de tots els nens. Això es pot aconseguir amb una intervenció discreta dels adults i amb propostes de jocs variades. Aquí tenen especial interès els jocs en els quals no hi ha un nombre limitat de jugadors, com poden ser l’amagatall (amb les seves diferents variants), la pilota presoner, la corda, el paracaigudes, etc. Per als nens que pateixen una soledat no buscada és a més interessant la iniciativa del banc de l’amistat.

Els nens de vegades necessiten estar sols: perquè estan cansats, perquè volen plorar, perquè s’han enfadat, perquè han perdut en un joc, perquè un adult els ha renyat… S’ha de respectar aquesta necessitat de temps en soledat. Podrien encaixar qualsevol dels espais per al joc tranquil descrits en l’eix 1.

  • EIX 3: Necessitat de seguretat i de risc

Els nens necessiten jugar en un entorn segur i per això existeixen les normatives per minimitzar els accidents greus, així com els protocols d’actuació. Cal que tot el personal d’un centre sàpiga com actuar en cas d’accident i que el centre compti amb protocols actualitzats.

Dit això, un accident es produeix perquè forma part de la vida. I és en la percepció del risc per part dels adults on cal obrir la ment i pensar que un risc raonable forma part de qualsevol joc. Quan un nen té un repte per davant, valora el risc i té por. El nen primer observarà detingudament a altres abordar aquest repte. Es fixarà en els passos, mesurarà les seves forces tot provant algun pas. Quan hi hagi practicat diverses vegades amb ajuda, tindrà valor i s’arriscarà a fer-ho tot sol. Els reptes formen part de la vida i és a través del joc com s’aprèn a gestionar-los, a evitar-los o a superar-los. Tot fent un joc de paraules, és molt més arriscat que el nen no corri riscos en la infància, ja que els correrà en l’adolescència i seran molt més perillosos per a ell perquè no estarà preparat.

Existeixen molts “patis helicòpter” on els adults prohibeixen fins i tot fer el pi o saltar a la corda. En un pati escolar ha d’haver riscos i normes raonables que permetin que els nens realitzin els jocs descrits en aquest article i altres més que van quedar en el tinter dels jocs divertits.

Mariana Morales Lobo
Consultora en l’àmbit de l’educació
Membre de l’equip de suport de la PIPR
Twitter: @Marianamorale19
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo

Referències i recomanacions

  • Nicholson, S.: The theory of loose parts. Open University, 1970. Consultar explicació en anglès a Imagine Education Australia (consultat l’1/10/2018) i en castellà al blog Maestros Innovadores, Alumnos Competentes al post: La creatividad empieza en el patio del colegio (publicat el 9/06/2017, consultat l’1/10/2018).
  • Robertson, J.: “Educar fuera del aula. Trucos y recursos para ayudar a los docentes a enseñar al aire libre”. Ediciones SM, 2016. Índex i primeres pàgines (enllaç consultat l’1/10/2018).
  • Reinventando Patios és una comunitat de més de 3.000 persones compartint idees i experiències sobre els patis escolars. Està oberta a qualsevol membre d’una comunitat educativa o amb coneixement de diversos àmbits: paisatjisme, botànica, arquitectura, antropologia, etc. En aquests anys la comunitat ha crescut en nombre i en la varietat i riquesa de les propostes. (consultat l’1/10/2018).
  • El Safareig. Carme Cols i Pitu Fernández són els creadors d’aquest blog especialitzat en patis escolars, amb un centenar d’assesories, visites, formacions darrera. A més, es recull la qüestió normativa en el post: Normativa sobre l’equipament de les àrees de joc i superfícies (publicat el 15/04/2017, consultat l’1/10/2018).