Per Mariana Morales

Aquest post recull l’experiència acompanyant comunitats professionals d’aprenentatge durant un període de 4 anys al col·legi Mare de Déu del Carme (el Prat de Llobregat, Barcelona), els Institutos Diocesanos de Les Palmes de Gran Canària i, més recentment, el col·legi Infant Jesús dels Jesuïtes a Barcelona. En tots els casos es va tractar a les comunitats docents la implementació de l’avaluació formativa (que ha estat explicada en publicacions anteriors des de diferents angles, si bé ens queden encara diversos assumptes per tractar). Aquests 5 punts no pretenen ser una guia d’actuació, sinó una reflexió sobre els principis bàsics de l’experiència de transformació en les pràctiques avaluatives i les seves finalitats.

  • La relació amb els valors profunds de la institució. Reorientar la pràctica avaluativa cap a la seva funció reguladora i no sancionadora o merament certificadora suposa un canvi important. Implica una manera nova de gestionar la convivència i les relacions entre els docents i els estudiants basades no en el control i el poder que atorguen les qualificacions i/o la cultura de l’acompliment, sinó en altres qüestions molt més difícils d’aconseguir com són la confiança, el respecte mutu i l’alegria de poder estar junts per aprendre. L’empatia i la comprensió profunda de la situació de l’altre són també valors que porten a una avaluació per al creixement de les persones, incloent els seus aprenentatges. Quan aquests valors estan a la cultura diària de la institució, l’avaluació formativa creix en un terreny abonat.
  • Cicles de temps llargs. Una transformació del calat de l’avaluació formativa implica un canvi profund en els marcs mentals de la comunitat educativa, tant docents com a alumnes i les seves famílies. Nosaltres hem començat pels professionals. Qualsevol que tingui contacte amb l’àmbit educatiu sap que els centres són llocs on hi ha moltes rutines instal·lades i maneres de fer difícils de canviar. Els cicles de transformació cal plantejar-los a llarg termini. En un període de menys de 3 anys no té sentit plantejar un programa de transformació de l’avaluació que abordi amb profunditat les qüestions, més enllà d’un mer canvi d’instruments de mesura i altres aspectes formals. Encara no sé quant de temps pot portar i veig variables que poden determinar el ritme del canvi, com els coneixements previs dels docents en pedagogia i didàctica, la quantitat d’estratègies obertes en què el centre treballa simultàniament i el lideratge i implicació en el programa de l’equip directiu del centre.
  • La participació de tots els docents. El procés de transformació ha de ser inclusiu i acollir a cada un dels docents del centre amb les seves motxilles pedagògiques, les seves il·lusions i les seves preocupacions. És habitual trobar docents més reflexius que d’altres, amb marcs mentals de diferent flexibilitat o amb diferents vivències emocionals del canvi en l’àmbit professional. Cal treballar amb tots. L’experiència mostra que quan són els docents els que prenen les decisions sobre l’estratègia a treballar (per exemple: oferirem només un feedback qualitatiu en aquest tipus de tasques), implementen els canvis a manera de prova i els comparteixen amb els companys es produeix una millora important en l’apoderament. A més, les millores s’estenen amb més facilitat i profunditat.
  • L’enfocament de la pràctica reflexiva. L’experiència ens revela també com de necessaris són els espais formals de trobada reflexiva entre companys docents. És un dels aspectes més ben valorats del programa. Per això, cal generar els espais dins l’organització perquè això pugui succeir dins de la quotidianitat de la feina escolar. També és important que el temps estigui gestionat de manera assenyada: donant lloc a que tothom pugui mostrar els aspectes més rellevants de la seva posada en pràctica i implementant maneres d’oferir feedback de qualitat entre companys, que pot incloure una observació entre iguals. En el nostre cas, a més, s’ha comptat amb l’assessorament extern trimestral per a les orientacions noves de les pràctiques i per conèixer la investigació sobre els temes tractats.
  • La sistematització dels canvis a nivell de centre. Finalment, un cop acabat un cicle sobre una estratègia d’avaluació formativa (segons la seva complexitat, el cicle pot ser anual o bianual), convé fer una sistematització de la pràctica per a tot el centre. Els docents proposen en un document marc dels aspectes a canviar, amb orientacions concretes, referències a la investigació i exemples del seu propi test a l’aula. La finalitat és proposar l’extensió de la pràctica a la resta del claustre.

Els 5 punts descrits dalt són reflexions sobre l’experiència d’acompanyar durant diversos anys a comunitats de docents. No cabria en cap post tot el que, com a consultora acompanyant, he pogut aprendre amb ells, i que comparteixo de vegades també amb els lectors del bloc de la Plataforma Internacional de Pràctica Reflexiva. El meu agraïment a tots.

Mariana Morales Lobo
Consultora educativa independent
Membre de l’equip de suport de la PIPR
Twitter: @Marianamorale19
LinkedIn

 

Referències