Per Juan Luis Condori Gutiérrez

La reflexió docent des de la pràctica professional implica processos dialògics que parteixen d’una experiència situada a la cognició de creences, teories i valors que tenen sentit en l’experiència de cada docent a l’interactuar a l’aula amb els seus estudiants. A continuació, presento algunes reflexions sobre com es genera el camí de la reflexió docent des de dos processos claus que són la desconstrucció i la reconstrucció de la pràctica pedagògica. El propòsit d’aquest escrit és compartir i descriure de manera breu com es porta a terme la reflexió docent prenent com a punt de referència el model dialògic que s’ha proposat en els documents normatius del Ministerio de Educación del Perú, abordant com a complement les característiques amb que s’han de formar als docents, amb termes de acompliments.

Segons Restrepo (2014), l’ensenyament és el resultat d’una activitat reflexiva generada pels docents, que donen sentit al currículum amb els seus valors, conceptes i teories, elaborant els seus sabers pedagògics o un “saber fer amb pedagogia” que es reflecteix a la pràctica pedagògica. En altres paraules, la docència és una professió que es reafirma en el treball quotidià; d’aquí la seva capacitat intrínseca per a la reflexió professional.

La reflexió docent des de la seva pràctica, suposa un procés cognitiu actiu i deliberatiu, en què, a partir de situacions i problemes reals de l’aula, es desencadenen una sèrie de pensaments que impliquen un ordenament d’idees, basades en l’observació i en la ponderació d’alternatives per actuar en la realitat mateixa (Lamas i Vargas-D’Uniam, 2016).

Segons el Marco de Buen Desempeño Docente*, la professió docent integra una dimensió reflexiva que es complementa amb altres dimensions (col·legiada, ètica i relacional). De fet, els docents han de superar el seu rol “tecnicista” o d’acompliment de la seva feina reduïda a la burocràcia, per convertir-se en agents del canvi que posin de manifest el seu propi escrutini sobre els seus sabers pedagògics, reflexionant des de la pràctica per desenvolupar habilitats i coneixements que asseguren els aprenentatges dels estudiants (MINEDU, 2014).

Per altra banda, el Marco de Buen Desempeño Docente (MBDD), al domini 4, que aborda el “desenvolupament de la professionalitat i la identitat docent”, a la competència 8 assenyala: “reflexiona sobre la seva pràctica i experiència institucional i desenvolupa processos d’aprenentatge continu de manera individual i col·lectiu, per construir i afirmar la seva identitat i responsabilitat professional”. Allà es defineixen les actuacions observables o “acompliments” que els docents hauran de dirigir per desenvolupar una actitud reflexiva. Aquests acompliments són: a) La reflexió en comunitats de professionals sobre la seva pràctica pedagògica i institucional, b) La participació en experiències significatives de desenvolupament professional en concordança amb les seves necessitats, i c) La participació en la generació de polítiques educatives de nivell local, regional i nacional (MINEDU, 2014). Com es pot apreciar, el procés de reflexió docent implica una actitud col·laborativa que permet aprofitar espais de diàleg per compartir les experiències, per mitjà de la discussió i el suport col·legiat. D’aquesta manera s’estableixen millores en les estratègies d’intervenció pedagògica.

Quan es refereix als processos de desconstrucció i reconstrucció de la pràctica pedagògica, aquestes es relacionen amb l’elaboració del saber pedagògic com a producte individual i social, després d’haver travessat un cicle de reflexions contínues, on els supòsits són desvetllats, des de les creences o ” teories implícites”, que són construccions primaries en la cognició, que determinen moltes vegades la direcció de l’ensenyament en la pràctica educativa, de manera que el circuit didàctic (propòsits, continguts, estratègies, recursos i avaluació) s’impregna des del que sap per experiència pel que podria explicitar en un model teòric, conceptual o tècnic que pertany a el camp educatiu (Condori, 2019).

Els processos de desconstrucció i reconstrucció parteixen d’un escenari metodològic potent que és la “investigació-acció” educativa. Com assenyala Restrepo (2004), en l’exercici professional docent, la desconstrucció comença amb la crítica i la reflexió profunda de la tasca pedagògica o la pràctica situada, identificant les teories que presideixen en ella i la raó de ser de les tensions que enfronta les interaccions amb els estudiants. Un cop, reconegudes les dificultats de la pràctica anterior, es treballa en el disseny d’una nova pràctica per acoblar una proposta que es recolzi en conceptes i pràctiques des de teories pedagògiques vigents. En efecte, la reconstrucció demana la recerca de concepcions pedagògiques basades en l’evidència, que seran útils en els processos d’adaptació que acosti la teoria i la pràctica, per elaborar sabers pràctics pertinents amb la realitat de l’escola i les necessitats dels estudiants (veure figura 1).

Figura 1. Processos de desconstrucció i reconstrucció de la pràctica reflexiva docent.

Aquests processos de desconstrucció i reconstrucció es poden dur a terme a través del desenvolupament de determinades estratègies formatives d’acompanyament pedagògic, entre elles les visites a l’aula. Aquesta estratègia es realitza durant i després d’una sessió de classe en la qual el docent assessor o “acompanyant” recull evidències de la pràctica pedagògica per establir una intervenció reflexiva, arribant a identificar els èxits i dificultats que permetin orientar el compromís de reajustament de la pràctica del docent “acompanyat”, en base a les bretxes trobades en la seva experiència d’ensenyament i a les necessitats d’aprenentatge dels estudiants.

Les visites a l’aula brinden l’espai i l’oportunitat per establir el diàleg reflexiu i la retroalimentació amb el docent. Aquest diàleg reflexiu es desenvolupa en tres moments: a) El diàleg d’obertura; b) El diàleg de reflexió; i c) El diàleg de compromís de millora. Aquests moments corresponen a el model proposat per l’ens central (MINEDU, 2017). El procés dialògic descrit en els seus moments implica connectar amb el docent acompanyat, convidant-lo a descriure i argumentar què ha passat a la sessió. Després, a partir de les evidències recollides a l’aula, s’inicia el procés de desconstrucció, identificant les dificultats de la pràctica docent, i convidant a reflexionar les premisses i valors darrere de la seva pràctica, i utilitzant una nova perspectiva que el porti a reflexionar les limitacions i potencialitats del seu ensenyament. D’aquesta manera, podrà construir un saber pedagògic “reflexionat” de manera dialògica i intersubjectiva per prendre decisions de millora. Finalment, a la llum de la construcció del nou saber, s’estableixen cursos d’acció identificant quins aspectes de la seva pràctica haurà de modificar o mantenir per posar-lo a prova a l’aula. D’aquesta manera, i amb el seguiment respectiu, si funcionen les alternatives, incorporarà aquest saber “descobert” com part del seu repertori de pràctiques (MINEDU, 2017).

La reconstrucció de la pràctica pedagògica, com a resultat de l’anàlisi reflexiva i l’aproximació teòrica relacionada amb ella, comporta a l’elaboració de propostes de solució sobre, a) què es podria fer diferent, b) com podria fer-se, c) què s’ha de mantenir (MINEDU, 2018). El paper del docent reflexiu ha de posar de manifest la seva capacitat per a l’acció i la transformació de l’entorn educatiu, establint un nou marc de comprensió que restableixi l’exercici pedagògic i li doni l’estatus de qualitat i professionalització.

*El Marco de Buen Desempeño Docente (MBDD) és el document que guia el disseny i la implementació de la política de formació, avaluació i desenvolupament docent al Perú, definint els criteris per al correcte ensenyament en el marc de les tres polítiques públiques prioritzades pel Ministeri d’Educació del país: aprenentatges de qualitat, desenvolupament docent amb base a criteris concertats, i modernització de la gestió educativa. Per a més informació entrar a l’enllaç: http://repositorio.minedu.gob.pe/handle/20.500.12799/6531

 

Juan Luis Condori Gutiérrez
Consultor d’educació. Expert en la gestió de l’educació.
Col·laborador de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva
Lima, Perú
jcondorigcceclima@gmail.com
Linkedin

 

Referències