En aquestes últimes dècades, la didàctica universitària ha viscut un procés de renovació basat en una nova perspectiva pedagògica on s’han produït alguns avenços en els models docents i en les maneres de promoure l’aprenentatge. Un element clau per a això és l’avaluació, que ha replantejat la forma de qualificar els estudiants. A Colòmbia aquest ha estat un procés llarg que segueix obert i viu.

En aquest sentit, el Seminario Internacional de Pedagogía Universitaria organitzat pel Centro para la Excelencia Docente de la Universidad del Norte de Barranquilla (regió Carib de Colòmbia) celebrat els dies 16 i 17 de juny es va enfocar en respondre aquesta pregunta: Com millorar les pràctiques d’avaluació a l’aula?  El seminari internacional ha estat dirigit per dues destacades expertes de la Plataforma Internacional Práctica Reflexiva,  Àngels Domingo i Carme Balaguer, pedagoga i psicopedagoga, respectivament i ambdues  Doctores en Educació, que són docents i investigadores a l’àmbit universitari català.

En aquest seminari, han treballat amb 72 docents de la Universidad del Norte, adscrits a diverses àrees acadèmiques, i han facilitat l’adquisició d’una nova cultura avaluativa que es tradueix en praxis d’avaluació autèntica, basada en les evidències dels aprenentatges dels estudiants universitaris.

El Seminari-Taller va ser mix pel seu caràcter teorico-pràctic, i va abordar les bases didàctiques, les habilitats i els instruments que potencien la competència avaluativa dels participants, en el seu context universitari. L’objectiu principal era millorar la praxis avaluativa en les seves respectives aules, per a la qual cosa es va proposar una profunda revisió conceptual de la finalitat pedagògica de l’avaluació i una renovació en com transferir-la a la pràctica docent.

“Nosaltres estem en un sistema educatiu que ens exigeix acreditar els estudis, per tant l’avaluació és necessària. Però també és necessària per controlar el nostre progrés, per adonar-nos que anem avançant i que, si alguna cosa no va bé, cal rectificar-la. Ens permet veure si la anem pel camí correcte o no, serveix per millorar i gestionar-nos en referencia als nostres aprenentatges i allò que volem assolir amb ells”, va expressar Balaguer, professora de la Universitat Internacional de Catalunya (Espanya).

Per això, es fa indispensable establir un conjunt de coneixements, estratègies, eines i conceptes sobre els quals els docents puguin dissenyar les seves pròpies programacions, en base al desenvolupament de competències i a la seva avaluació. Segons les ponents convidades, això està directament relacionat amb la qualitat educativa, que s’evidencia quan els egressats són capaços d’aplicar en la seva vida laboral els conceptes apresos al llarg dels seus estudis.

Fa uns 10 anys, les qualificacions es basaven en els seus productes i eren bàsicament escrites. Actualment, s’intenta valorar els processos dels estudiants: els procediments, els sistemes d’anàlisis, les seves participacions, etc. I a partir d’aquí dissenyar activitats de diferent tipologia, que no siguin exclusivament les tradicionals, sinó que cada una d’elles desenvolupi una o més  competències específiques.

“L’objectiu és que els alumnes acabin sent persones competents en molts àmbits. I aquesta competència no es desenvolupa únicament amb el coneixement, sinó també amb el saber fer, saber ser, saber estar i saber comunicar. Per assolir aquesta finalitat, cal incorporar nous instruments d’avaluació alternativa o autèntica, la novetat dels quals rau en que la qualificació de l’estudiant és més aviat un judici qualitatiu del docent que ha adoptat una modalitat d’avaluació autèntica, és a dir, aquella que es basa en les evidències de l’aprenentatge dels alumnes”, va explicar Domingo. Tot un repte per a l’ensenyament universitari, on està tan arrelada l’avaluació basada exclusivament en exàmens convencionals orals i escrits. “La nova cultura avaluativa i el codi ètic del docent fan emergir amb força en la didàctica universitària, l’ús d’instruments avaluatius que permetin que els estudiants expliquin amb les seves pròpies paraules, allò que han après, sense memoritzar mecànicament, que debatin sobre els continguts. Això permet evidenciar la seva comprensió i la seva capacitat de diàleg, d’anàlisis i de síntesis. Al mateix temps, s’ha de comptar amb la presentació i exposició de treballs realitzats en grup, que desenvolupa, en els alumnes, la capacitat de treballar cooperativament, tal i com ho hauran de fer en la vida real.” va afegir, Domingo, fundadora i directora de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva.

Totes aquestes eines serveixen per formar professionals íntegres, que no només tinguin coneixements en àrees específiques del saber, sinó que siguin competents laboralment. Durant el seminari les doctores convidades van afirmar que algunes de les principals competències tranversals en tots els estudiants són el treball en grup, la competència comunicativa oral i escrita, l’accés a les TIC per aprendre, el pensament crític i el pensament sistèmic.

“El repte més important és operativitzar les bones paraules. És a dir, és molt bonic treballar per competències però cal veure com dissenyem la nostra docència dia a dia i la nostra avaluació, de manera que les activitats que s’incloguin en aquesta docència permetin aquest aprenentatge de competències; amb accions que siguin variades, que no siguin únicament estudis repetitius”, va concloure Balaguer.

Adriana Chica G.
Universidad del Norte
Barraquilla (Colòmbia)