Per Mariana Morales Lobo

L’observació d’aula pot ser una estratègia interessant per al desenvolupament professional docent i la millora de la pràctica a nivell de centre educatiu. Tot i això, segons les dades de l’Informe Talis de 2018, a Espanya, només el 19% dels docents es formen amb activitats basades en l’aprenentatge i observació entre iguals (la mitjana de l’OCDE se situa en el 44%). Per poder implementar de manera sistemàtica una observació entre iguals dins d’un centre educatiu és necessari facilitar l’organització i disposar d’estratègies per fer-ho, a més de desenvolupar i aprofundir en el treball en equip dels docents superant la cultura individualista de la professió.

Ens referim a l’observació dins d’una mateixa institució educativa, realitzada entre companys docents, de manera formal o informal -les visites a altres centres educatius poden compartir algunes característiques amb l’observació entre iguals, però en un marc diferent. En els últims anys han surgit iniciatives d’observació entre iguals a nivell de centre educatiu com la de l’Institut Pau Claris de Barcelona (anomenada passeu per taquilla) o el programa d’observació entre iguals que desenvolupo al col·legi Sant Josep (Barcelona) i Mare de Déu del Carme (el Prat de Llobregat). Fruit d’aquesta experiència, així com de centenars d’hores d’observació d’aules, comparteixo amb els lectors algunes reflexions sobre el perquè i el com iniciar una observació entre iguals en un centre educatiu.

1. El context i els perquès importen

Observem per aprendre els uns dels altres, per reconèixer les bones pràctiques pròpies i alienes i poder mantenir converses pedagògiques. Al plantejar per primera vegada una observació entre iguals en un centre educatiu afloren moltes reticències per part de professorat, que pot percebre-ho com una intromissió (més) en la seva feina. Compartir els objectius de l’observació d’aula de manera explícita és essencial perquè l’experiència sigui ben rebuda i aprofitada.

Perquè l’experiència redundi en una millora de la qualitat de l’ensenyament, el context i els perquès importen, i molt. És essencial que un sistema d’observació entre iguals es realitzi en un context de treball en equip de professorat, en el qual els temps de treball conjunt es dediquen a la reflexió compartida sobre la pràctica professional i no només per abordar aspectes organitzatius o de convivència escolar. És en aquest clima de treball en el qual l’experiència pot ser valorada positivament com una aportació i un suport als docents, fent que enforteixin els vincles de confiança professional entre ells.

No té sentit, en conseqüència, que l’observació entre iguals persegueixi el control o la rendició de comptes. Com es pot donar per vàlida una observació de 2 classes per docent del conjunt del miler que imparteix cada curs per a una avaluació de l’acompliment? No és massa fàcil burlar un sistema així? Quin sentit té una dedicació d’hores i esforç d’aquestes característiques aplicada a tot el personal? Quines evidències tenim sobre millora de la qualitat dels docents?

2. El suport institucional també importa

Ho direm: l’estructura organitzativa del centre ha de facilitar les observacions. En un procés d’observació formal, per qüestions pràctiques, se solen organitzar parelles pedagògiques que fan torns amb els rols d’observador i observat; és a dir, es fan observacions d’anada i tornada. Cada cicle d’observació comença amb una entrevista prèvia, continua amb l’observació i es tanca amb una entrevista posterior a l’observació. Si es vol aprofitar l’experiència, el cicle s’ha de completar i per això cada parella de docents necessita coincidir almenys 6 vegades (3 per a cada observació). El suport per part de la direcció dels centres és imprescindible, facilitant ajustos en els horaris i espais de reunió.

3. Alguns consells per iniciar-se en l’observació formal entre iguals

  • Aprèn tècniques d’escolta activa i aplica-les a les entrevistes. Observar i escoltar són paraules germanes.
  • Escull com a parella pedagògica a un docent de diferent etapa o matèria. És molt més fàcil focalitzar l’atenció.
  • Al principi, el més important és generar confiança en l’observat. Planifica acuradament quan serà l’observació i les entrevistes. Procura que l’entrevista posterior sigui el mateix dia de l’observació.
  • Acorda en l’entrevista primera quin serà el focus de l’observació. En cas de dubte, seguiu el criteri de l’observat per donar-li confiança.
  • Pren notes durant l’observació i després filtra-les. Desfés-te d’elles després de l’experiència.
  • A l’entrevista posterior, l’important és escoltar l’observat. Algunes bones preguntes per a la conversa poden ser: Com t’has sentit? Com valores la classe? Què repetiries? Què creus que han après els teus alumnes? Què canviaries si poguessis?
  • Expliciteu tots dos el que heu après amb l’observació.

Mariana Morales Lobo
Consultora en l’àmbito de l’educació.
Membre de l’equipo de suport de la PIPR
Twitter: @Marianamorale19
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo

 

Bibliografia: