Les preguntes frontissa: una estratègia àgil per esbrinar on és l’alumne

Les preguntes frontissa són una estratègia eficaç per esbrinar on són els alumnes i tenir, de manera gairebé simultània, una anàlisi de la situació que ens permeti prendre decisions didàctiques.

Què és una pregunta frontissa?

Una pregunta frontissa és una pregunta sobre algun aspecte essencial d’allò que estan aprenent els nostres alumnes a classe. Es respon en menys d’un minut i ha de servir perquè el professor prengui decisions sobre quins passos donar a continuació.

La pregunta frontissa requereix un disseny acurat perquè pretén obtenir informació precisa sobre què sap cada alumne i, sobretot, què no sap i per quins motius no ho sap. És a dir, ha de donar-nos informació de perquè s’equivoca un alumne. El disseny ha de tenir en compte que la pregunta no es pugui encertar per motius equivocats.

La pregunta frontissa no es qualifica amb una nota ni es té en compte en cap mitjana. És avaluació formativa, no sumativa, i s’ha d’usar per a prendre decisions que millorin els aprenentatges dels alumnes.

Passos per elaborar una pregunta frontissa

1. Entre els objectius d’aprenentatge que els alumnes estan aprenent, triar un contingut que sigui essencial (no secundari ni anecdòtic).
2. A partir de l’experiència docent impartint aquest contingut, pensar en quins són els errors i confusions típiques que solen tenir els alumnes en aquest punt.
3. Elaborar la pregunta posant “trampes”, és a dir, introduint elements en què se solen confondre els alumnes.
4. Cuidar la precisió i claredat lingüística: formular les preguntes en afirmatiu, evitar frases del tipus “totes les respostes són correctes”, preguntar una sola cosa en cada pregunta, etc. La dificultat per respondre a la pregunta no ha de ser de naturalesa lingüística.
5. Revisar les qüestions formals: Lletra d’impremta gran i clara, eliminar els elements distractors (dibuixos, colors o expressions que no aportin informació)
6. Triar l’instrument: Es poden utilitzar targetes plickers, petites pissarres de resposta, aixecar un nombre determinat de dits, etc. Aquí s’ha de tenir en compte que les primeres vegades la cultura de penalitzar l’error pot pesar molt i alguns alumnes esperaran a veure les respostes dels seus companys abans de contestar. En aquest sentit, recomanem emprar sistemes ràpids ( “1,2 3, ja!”), Insistir en el valor formatiu de la pregunta i fomentar, en general, una cultura de valorar l’error com a font d’aprenentatge.

Exemple d’una pregunta frontissa

A continuació, ofereixo un exemple de pregunta frontissa elaborat pel professorat de l’escola Mare de Déu del Carme (el Prat de Llobregat), que estan implementant un programa d’avaluació formativa a nivell de centre (a internet es poden trobar fàcilment altres exemples, escrivint en anglès hinge questions i clicant a “imatges”).

A 2n de Primària es planteja la següent pregunta sobre la suma de dues xifres amb portada i cada alumne respon a una pissarra individual, mostrant tots alhora les seves respostes:

• Si respon “14”, l’alumne està restant. Probablement és un problema d’atenció.
• Si respon “40”, pot ser un problema d’atenció o pot ser que l’alumne estigui realitzant l’operació d’esquerra a dreta i oblidi la portada.
• Si respon “410”, l’alumne ha sumat cada nombre en vertical per separat i després ho ha unit en una sola xifra. Ha interioritzat de manera incorrecta el sistema de numeració posicional.
• Si respon “50” està realitzant l’operació de manera correcta.