El LAR és una experiència educativa reflexiva en tres sentits: en el sentit creatiu, ja que no aplica regles, sinó que aspira a descobrir-les; contextual, ja que pretén produir l’aprenentatge realment profund i durador en la interacció del subjecte amb l’entorn i amb els altres; i en el sentit projectiu, a causa que, mitjançant la formulació de plans –la majoria provisionals- és com s’avança enmig de la incertesa i el conflicte de valors involucrats en tot procés de disseny.

Al LAR l’exercici de projectes arquitectònics s’acompanya amb diferents tècniques educatives que ajuden els alumnes a aprendre a reconèixer i a apreciar les qualitats del disseny mentre dissenyen, a treure profit del treball col·laboratiu i de l’individual i a descobrir les oportunitats camuflades darrere dels problemes mal definits. El treball en equip, les sessions crítiques d’avaluació formadora, els seminaris d’investigació, els casos d’estudi, les tutories individuals i en grup, les lliçons expositives estratègiques i l’ús col·laboratiu de les TIC conformen la bastida educativa per a aquest aprenentatge.

El LAR ofereix a l’alumne un model d’actuació des de múltiples perspectives: reivindica la reflexivitat visualista; ofereix un protocol d’abordatge del projecte; manté una referència constant als antecedents teoricopràctics de la disciplina des del punt de vista de la pràctica del projecte i emfatitza la capacitat d’aprenentatge sobre qualsevol altre valor

Al LAR el dibuix és l’acció a través de la qual s’estableixen els criteris essencials del disseny i no una mera representació. El dibuix permet avaluar cada estadi del desenvolupament del projecte i reconduir la pràctica indagatòria que el caracteritza. L’aprenentatge al LAR reinterpreta el context en termes arquitectònics, considera reflexivament les preexistències i introdueix, per aquesta via, la ciutat, l’espai públic i el paisatge com a part activa de l’exercici de projectes arquitectònics.

Dades acadèmiques