Per Enrique Sánchez

Tradicionalment, la forma d’exercir el lideratge ha guardat molta relació amb models autoritaris, en els que la capacitat de decisió recau exclusivament en una persona, que també assumeix la màxima responsabilitat respecte al resultat de les seves ordres. Aquesta forma de liderar te grans inconvenients, com menysprear la intel·ligència col·lectiva de l’organització o crear un gran desgast tant en el líder como en el seu equip. Tot això deriva en resultats personalistes, que sempre acostumen a estar per sota del que s’aconsegueix amb el compromís de tots i totes.

Com podem canviar el lideratge tradicional? Aquesta pregunta, molt pertinent en l’àmbit empresarial, també ens l’hem de plantejar en relació als contextos educatius, donat que el lideratge pedagògic (el de les direccions de centres o el dels propis docents a les seves aules) també te molt de tradicional.

Un nou corrent està sorgint amb força dins les organitzacions més innovadores, es tracta de l’Art of Hosting (Art del Lideratge Participatiu), i proposa transformar l’exercici del lideratge progressant des d’allò personal a allò sistèmic. Aquest tipus de dinàmiques afavoreixen la cerca d’idees, l’avaluació de processos o l’optimització de productes. A més, el valor formatiu d’aquestes dinàmiques s’incrementa notablement quan s’adapten integrant estratègies de la Pràctica Reflexiva. L’experiència que recollim en aquest post n’és un bon exponent.

Des del Centre de Professorat de Málaga estem promovent la implementació de dinàmiques com el Work-cafe en el funcionament d’organitzacions educatives. Aquesta proposta implica realitzar una anàlisi compartida dels problemes d’un col·legi o institut amb la finalitat de trobar solucions compartides. Els passos a seguir són els següents:

  • ORGANITZACIÓ. Prepara un bon esmorzar per al teu equip. Les estovalles seran molt importants: l’ideal és que siguin de paper clar, perquè s’hi pugui escriure al damunt. Recorda que moltes de les bones idees han nascut en anotacions en un tovalló de paper…
  • INVITACIÓ. Presenta la dinàmica com un “esmorzar de treball”. Les persones del teu equip han d’estar distribuïdes en taules de quatre comensals, en les que hi haurà diferents tipus de retoladors.
  • Una de les persones del grup ha d’assumir el rol de CONNECTOR… De moment no necessiten més informació. La resta del grup no te rol assignat.
  • ACCIÓ. El desencadenant es presenta en forma de pregunta (per exemple: Com podem millorar tal o qual aspecte?). Els membres del grup conversaran sobre la pregunta mentre esmorzen. Quan sorgeix una idea interessant s’haurà d’anotar sobre les estovalles.
  • CANVI DE TAULA. Després del primer cafè, les persones del grup que no tenen el rol “connector” canviaran de taula. El “connector” rebrà les tres persones noves a la seva taula, i els hi explicarà les conclusions a les que ha arribat el grup anterior (i que s’han quedat a les estovalles).
  • RE-ACCIÓ. El nou grup treballarà sobre les idees de l’anterior, a través d’una nova pregunta d’aprofundiment (per exemple: Com podem posar en marxa les idees que han quedat escrites damunt la taula?, ¿amb quins recursos comptem per desenvolupar-les?, etc.). Seguiran escrivint sobre les estovalles. Pots proposar tants canvis de taula com vulguis. Només tingues en compte que aquesta dinàmica “engreixa” molt si s’allarga.
  • POSADA EN COMÚ. Els “connectors” hauran estat sempre a la mateixa taula, fet que els hi donarà una visió sobre tot el procés. La dinàmica es tanca amb una posada en comú, en la que cada “connector” comenta un post-it per cada una de las qüestions plantejades. Amb aquesta estratègia, el problema inicial s’aborda des d’una perspectiva compartida, vinculant la intel·ligència col·lectiva en la resposta.

 

VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Després d’aplicar els “esmorzars de treball” amb equips tècnics de la Conselleria d’Educació i amb Claustres de diferents etapes educatives, cal destacar que el seu benefici no incideix només en la millora de les idees generades. Hem detectat que aquest tipus d’iniciatives contribueixen a millorar el clima de treball en l’equip, ja que les persones que són consultades en el procés de presa de decisions, se senten més valorades i motivades. En conclusió, considerem que la integració d’estratègies de la Pràctica Reflexiva amb dinàmiques de l’Art of Hosting poden ser un recurs molt adequat per a la seva aplicació en contextos educatius.

 

Enrique Sánchez Rivas

Professor de la Universitat de Málaga (España)

Col·laborador de la Plataforma Internacional Pràctica Reflexiva