Per Mariana Morales Lobo

¿Com aconseguir  el treball en equip dels alumnes? Com podem connectar l’experiència de treball en equip del professorat amb la millora de la col·laboració entre els alumnes?

Amb freqüència els docents que comencen a canviar la organització social de l’aula i introdueixen activitats col·laboratives en les seves classes s’hi troben amb alumnes que rebutgen treballar amb d’altres i amb tota mena de conflictes en els grups de treball. Davant aquestes dificultats, alguns docents troben l’argument perfecte per tornar al punt de partida i mostrar així que la innovació simplement no funciona, recolzats per aquells que ni tan sols ho van intentar tot esperant els errors de la resta de companys per reafirmar finalment  allò de “ja ho deia jo”.

No obstant, els docents reflexius prefereixen plantejar-se preguntes i analitzar la distància entre allò que va passar dins l’aula i allò que ells pretenien que passés. El treball en equip i la col·laboració entre iguals no sempre és fàcil. Sabem treballar en equip els docents? Una estratègia que faig sovint amb equips de professors en formació contínua consisteix en analitzar primer com és el treball en equip dels mateixos docents, seguint aquesta seqüència:

  1. Cada docent recorda i descriu per escrit una destacada experiència personal de treball en equip. Aquesta experiència pot procedir de l’àmbit laboral, familiar, associatiu, etc. Quan el docent entronca amb les seves experiències personals grates està connectant allò que vol ensenyar (treballar en equip) amb una emoció positiva. En la seva experiència hi ha de ben segur experiències negatives de treball en equip mal resoltes que potser van acabar en resignació o frustració, però no son pas aquestes les que vol transmetre als seus alumnes. Por això és important concentrar l’atenció en la seva experiència personal positiva.
  2. En petits grups de 3 a 5 persones es comparteixen les experiències i s’analitza allò que les va fer reeixides. A l’hora de composar els grups és important que aquests siguin heterogenis pel que fa les edats, gènere, etapes educatives, etc. Compartir experiències entre docents contribueix a generar més confiança entre ells. Per aquest moment s’hi dediquen uns 8 o 10 minuts.
  3. Es fa una posada en comú de tot el grup sencer. En una pissarra s’escriu: “Ingredients per el treball en equip” i, a continuació, un portaveu de cada grup va dient, per torns, un element característic del treball en equip positiu. Es fan tantes rondes com sigui necessari. La “recepta” es pot escriure en forma de llista o de mapa mental, por exemple. Recentment, un grup de docents va compartir aquests ingredients per el treball en equip:
  • Es fa amb persones que aporten coses diferents.
  • Hi ha un producte final. Quan surt bé, motiva més.
  • La responsabilitat és compartida. S’ha de ser lleial amb les decisions que es prenen.
  • És requereix una planificació i una organització interna.
  • És necessari confiar en l’altre i dialogar. S’ha d’escoltar l’altre.

En una segona fase, demano als docents que contrastin la recepta que han escrit amb la seva  pròpia realitat: Quins són els nostres punts forts com a equip docent? En quins aspectes hauríem de millorar? És en aquest punt on he observat que els docents s’hi troben les dificultats més grans. Tanmateix, és precisament això el que acostumen a demanar que facin els seus alumnes quan els indiquen que realitzin una autoavaluació de l’equip o que resolguin un conflicte intern. Aleshores és obvi que els ingredients de la recepta no són fàcils d’aconseguir. És necessari, per començar, un temps conjunt de treball que parteixi de la confiança, centrat en plantejar i respondre qüestions interessants sobre com s’aprèn de manera efectiva. I això serveix tant per els docents com pels alumnes.

Enllaços:

Bibliografia:

  • López Hernández, A. (2007) El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona, ed. Graó.

Mariana Morales Lobo
Consultora en l’àmbit de la educació.
Membre de l’equip de recolzament de la PIPR
es.linkedin.com/in/marianamoraleslobo