Resulta indefugible esmentar a les rúbriques com a instruments valuosos en el marc de l’avaluació formativa. No obstant això, hi ha diferents tipus de rúbriques. Unes són més valuoses que les altres? Aquest és l’aspecte que es planteja en aquestes línies i que poden suscitar la reflexió als docents interessats en millorar la seva pràctica avaluativa.

En l’actualitat entenem a les rúbriques com a “assistents” de l’avaluació i les definim com a documents que articulen les expectatives davant d’una tasca o un acompliment a través d’una llista de criteris i la descripció dels seus nivells de qualitat.

Si bé l’ús de les rúbriques s’ha estès a tots els nivells d’ensenyament, encara hi ha un debat sobre com han de ser. Encara hi ha preguntes i diferents posicions sobre el seu disseny i implementació (Popham, 2009; Wiliam, 2011).

Hi ha estudis que mostren el valor de l’ús de rúbriques quan hi ha una intervenció adequada dels docents i quan la seva utilització es troba emmarcada en un treball profund de desenvolupament de l’autoavaluació.

Un altre aspecte a considerar sobre les rúbriques és la percepció que els estudiants tenen sobre el seu sentit i ús, entre els quals reconeixen sentir menys ansietat i temor, així com una major seguretat en conèixer què s’espera dels seus aprenentatges. Els estudiants també reconeixen que alguns criteris de les rúbriques són importants per als docents i altres que són rellevants per als estudiants no apareixen inclosos, per exemple, l’esforç.

La utilització de rúbriques té un impacte sobre l’autoregulació ja que el seu ús promou processos com ara planejar, monitoritzar i avaluar, necessaris per prendre consciència metacognitiva i reorientar el propi aprenentatge. A partir de la informació de la rúbrica a la qual un estudiant accedeix, pot, per exemple, planificar els seus pròxims passos en un aprenentatge específic, considerar l’obtenció i administració dels recursos que necessitarà i organitzar els seus temps.

No obstant això, els estudiants no interpreten d’una única manera els criteris i indicadors que les rúbriques proporcionen. Podem afirmar que els estudiants que veuen els criteris com guies o orientacions són més autònoms, no depenen tant del que el docent li diu. Altres estudiants que veuen els criteris com prescripcions o “receptes” per completar la tasca d’avaluació, depenen més de la paraula del mestre.

En relació amb això últim volem fer referència a un post anterior en què es va esmentar el valor de les rúbriques d’un sol punt. Considerem valuós l’aportació d’aquest tipus de rúbriques, fonamentalment en relació amb la possibilitat que ofereix per focalitzar les devolucions. Ens formulem però, dues qüestions: Es tracta d’un mateix “punt” per a tots? Si fos així… com s’afavoriria la valoració de la singularitat de cada estudiant? Per contra, si es tracta d’elaborar una rúbrica d’un sol punt tot considerant la producció específica de cada estudiant, sorgeixen dues qüestions de l’ordre tècnic administratiu: és viable aquesta construcció en el marc de les condicions del treball docent? És a dir, poden fer-ho? I, en termes educatius: quin valor té que l’estàndard sigui elaborat per a cadascun en especial? No és valuosa la construcció social en el marc de l’aula que generen les rúbriques analítiques, per exemple?

Les rúbriques, en tant tecnologies que produïm per afavorir l’ensenyament i l’aprenentatge, són rellevants en tant aportin al sentit que perseguim en l’àmbit educatiu. La pregunta apropiada llavors, seria: de quina manera despertem la reflexió? De qui? Com ho fem? De quina manera ens és possible tirar-ho endavant? D’aquesta manera, la discussió no és només sobre el tipus d’instrument, sinó sobre el potencial formatiu de l’aula.

Rebeca Anijovich y Graciela Cappelletti
Representants de la Plataforma a l’Argentina
Professores de la Universitat de San Andrés/ Argentina
Ra@anijovich.net – gcappelletti@udesa.edu.ar

Referències Bibliogràfiques
Panadero, E., & Jonsson, A. (2013). Review: The use of scoring rubrics for formative assessment purposes revisited: A review. Educational Research Review, 9, 129–144.

Popham, W. J. (2009). Assessment literacy for teachers: Faddish or fundamental? Theory Into Practice.

Wiliam, D (2011). Embedded formative assessment. Bloomington, IN: Solution Tree.