Per A.Anijovich i G.Cappelletti

Els incidents crítics en l’ensenyament són definits de diferents maneres amb relació a: si es considera un dispositiu de formació o un succés determinat en la pràctica professional; un cas extern o una experiència real de la pròpia pràctica; un succés l’anàlisi del qual es realitza de forma individual pel docent o de forma grupal entre el docent i un grup de col·legues.

Com a exemple de les diferents perspectives incloem les aportacions de Tripp (1993), qui afirma que els incidents crítics són produïts per la manera que tenim de mirar una situació. El crític de l’incident està donat per la interpretació del significat que un fet té. En aquest sentit, implica atorgar-li un judici.

Sumem també les idees de Fernández González et. al (2003) que caracteritzen els incidents crítics com una estratègia estructurada en la qual es presenta als professors situacions d’ensenyament en forma escrita perquè les analitzin i prenguin decisions en funció de la informació rebuda. Els autors descriuen l’ús dels incidents crítics com una estratègia de formació i perfeccionament del professorat d’Educació Secundària.

A partir de les diferents aportacions entenem l’incident crític com un succés no planificat i problemàtic que ocorre en l’ensenyament (Anijovich i Cappelletti: 2018). L’anàlisi i la reflexió sobre aquest tipus d’incident possibiliten construir coneixements i reflexionar sobre les pràctiques d’ensenyament.

Les aportacions de Shulman; J (2002) ens mostren dues funcions de l’incident crític:

  1. promoure l’anàlisi i la reflexió sobre el succés esdevingut i els propis supòsits i maneres d’actuar del docent que l’ha experimentat.
  2. promoure l’anàlisi i la construcció de coneixement sobre situacions reals d’ensenyament en la formació d’altres docents mitjançant l’escriptura de casos.

Alternativa d’abordatge d’un incident crític

Per utilitzar un incident crític que afavoreixi una pràctica reflexiva, cal començar amb la descripció dels seus aspectes més significatius, del context i circumstàncies en què es produeix. Es suggereix incloure en el relat:

  • Descripcions de les accions previstes i allò que va passar. Què esperava que passés i què va passar?
  • Reflexions sobre l’incident, en terme d’hipòtesis i no certeses sobre del que ha passat, de preguntes i de respostes provisionals. Considero que hagués pogut…. Entenc que el què ha passat va ser producte de…. En una altra oportunitat intentaria….
  • Interpretacions possibles a partir de la relació entre teoria i pràctica.

Aquests casos s’escriuen a partir d’experiències no planificades que han viscut docents en la seva pràctica d’ensenyament i que van representar un problema a resoldre per ells mateixos. La narració d’aquestes experiències i el procés guiat de reescriptura d’aquestes possibiliten que els docents reflexionin, qüestionin els seus propis supòsits i aprofundeixin la seva comprensió sobre certs aspectes del seu ensenyament. En aquest procés, el professor i la resta dels docents en formació que participen en l’estratègia contribueixen a enriquir el cas a partir d’activitats de revisió i retroalimentació col·laborativa sobre els escrits de casos que produeixen els docents.

Com diu Schön (1997), en un incident crític es treballa a la zona indeterminada de la pràctica reflexionant al voltant de la incertesa i la singularitat.

El balanç és àmpliament positiu respecte de les potencialitats dels incidents crítics. Com ho plantegem al títol del post, un incident crític no sempre és un mal de cap, pot ser una oportunitat per afavorir una pràctica reflexiva. Considerem que aquest dispositiu pot constituir-se en un mediador perquè els futurs docents puguin pensar-se, conèixer-se, mirar-se, en relació amb altres subjectes implicats i en una situació historicosocial i culturalment contextualitzada.

Referències

  • ANIJOVICH, R y CAPPELLETTI, G (2018). La práctica reflexiva en los docentes en servicio. Posibilidades y limitaciones. Espacios en Blanco. Revista de Educación, núm. 28, junio 2018, pp. 75-90. Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires, Buenos Aires, Argentina.
  • FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, J.; ELÓRTEGUI ESCARTÍN, N. Y MEDINA PÉREZ, M. “Los incidentes críticos en la formación y perfeccionamiento del profesorado de secundaria de ciencias naturales”. Revista Interuniversitaria de Formación de Profesorado, 2003. Año/vol. 17, número 001, pp:101-112. Universidad de Zaragoza España.
  • SCHÖN, D: La formación de profesionales reflexivos, Barcelona, Paidós M.E.C. 1997.
  • SHULMAN, J. H: “Happy Accidents: Cases as opportunities for Teacher Learning” San Francisco WestEd. April 2002.
  • TRIPP, D. Critical Incidents in Teaching: Developing Proffesional Judgement. London: Routledge. 1993