Com tot plantejament metodològic, la pràctica reflexiva necessita eines pedagògiques de diferent mena per a la seva posada en escena. En aquest sentit, el paradigma formatiu que suporta la nostra visió preveu la incorporació planificada i gradual, per part de la persona experta que guia i acompanya (persona formadora o docent, en el cas de la formació inicial), d’estratègies o procediments per a fomentar tres tipus de reflexió (Schön, 1983):
– La reflexió per a la pràctica («reflection-for-practice»): la reflexió prospectiva sobre la planificació, així com els coneixements necessaris per a dissenyar la pròpia actuació de manera fonamentada i també adequada al context i a la pròpia manera de ser.
– La reflexió en l’acció (“reflection-in-action“): la reflexió durant la pràctica docent.
– I la reflexió sobre la pràctica («reflection-on-action“): la reflexió retrospectiva i crítica de la pròpia actuació que ha d’ajudar a la conscienciació de les fortaleses però també dels aspectes a millorar.
Segons el nivell de la formació -inicial o contínua- es treballarà d’una manera o altra en cada un dels tipus de reflexió. En qualsevol cas, és necessari l’ús d’estratègies per ajudar les persones en formació a analitzar amb mirada crítica i reflexiva els esdeveniments de l’aula o, el que és el mateix, a desenvolupar una mirada investigadora cap a aquesta mateixos esdeveniments. Aquesta mirada indagadora haurà portar amb el temps a construir de manera fonamentada un coneixement pràctic propi, que haurà d’anar revisant de manera continuada al llarg de la seva vida professional.
Per això, els instruments d’ajuda s’hauran de concebre com a instruments de modelatge metacognitiu que ajudin la persona en formació i al llarg de la vida:
a) a prendre consciència de quin és el punt de partida sobre el que fa i les seves creences i representacions;
b) a contrastar, revisar i enriquir de manera continuada les idees de partida a través de l’observació de l’aula, del treball col·laboratiu entre iguals, així com del treball significatiu amb les disciplines teòriques;
c) a construir criteris didàctics significatius per dissenyar accions pedagògiques adequades i fonamentades, i això de forma autònoma;
d) i a aprendre dels altres i amb altres persones, iguals o més expertes.
