Què poden fer els nens, nenes i adolescents en un pati bombolla?

Les mesures que s’han pres majoritàriament als patis en la reobertura de centres escolars consisteixen en separar l’alumnat en grups estancs i establir torns. És a dir, el pati bombolla ha reduït l’espai pel qual poden moure’s i impedeix que es puguin barrejar amb alumnes d’altres grups. Perquè aquesta nova forma de confinament cobreixi les necessitats dels nens, nenes i adolescents en el seu temps d’esbarjo, els autors d’aquest post proposem un pati amb cita prèvia.

El joc lliure: un dret i una necessitat urgent

Tant la infància com l’adolescència a Espanya han patit un dels confinaments més durs d’Europa, a què se sumen 6 mesos sense anar a l’escola. Els estudis sobre les conseqüències del confinament en els menors d’edat revelen problemes seriosos d’obesitat, addiccions o ansietat (entre d’altres) en un percentatge elevat de menors. Per això, des de les escoles, a més d’abordar la bretxa acadèmica que s’ha generat, s’han de prioritzar estratègies que ajudin a pal·liar aquests efectes del confinament. En aquest sentit, el temps i els espais informals de l’escola, com el pati, cobren una importància especial en la reobertura dels centres.

El pati ha de respondre a les necessitats de nens, nenes i adolescents, més enllà de les condicions sanitàries de moment. Aquestes necessitats inclouen particularment l’oportunitat de jugar lliurement, tal com recomanen els especialistes en salut mental de la infància. El joc lliure permet a l’infant desenvolupar la seva imaginació, les seves relacions socials, interioritzar normes i valors, concentrar-se, desconnectar dels seus problemes, prendre decisions sobre a què dedicar el seu temps, etc.

És sabut que l’espai a l’aire lliure és 20 vegades més segur que l’espai interior, de manera que el pati escolar esdevé un lloc que caldria equipar i ocupar de manera preferent a les escoles. Davant el pati bombolla de ciment, un pati amb cita prèvia planteja la possibilitat d’equipar cadascuna de les bombolles del pati com diferents espais en els quals cada grup d’alumnes pugui triar cada dia a quina zona anar, mantenint la bombolla i l’abalisament, però a el mateix temps afavorint la seva necessitat (i dret) a el joc i a la mitja part.

Un pati amb cita prèvia

Un pati amb cita prèvia és un pati en el qual, a cada sector, hi ha una proposta diferent que cada grup bombolla reservarà prèviament. Alguns d’aquests espais es poden aprofitar per dissenyar-los en un format d’assemblea per tal d’aprofitar-los també per impartir classes a l’aire lliure, establir trobades o reunions. Totes les propostes són vàlides tant per a infantil, Primària, ESO o Formació Professional, l’únic que ha de canviar és l’estètica o les seves dimensions. Aquí et proposem alguns espais que poden posar-se en marxa en els sectors:

  • Espai cova:

No hi ha infància sense coves. En una cantonada, sota un arbre, al costat de la paret d’un mur crear petits refugis a manera de cova en què nens i nenes o adolescents puguin descansar, relaxar-se, meditar, oxigenar-se emocionalment …

  • Espai lector:

La lectura és una manera meravellós de viatjar amb la ment. Podem acomodar de manera confortable diferent mobiliari per seure en un racó en el qual es disposi d’un armari reciclat amb contes o còmics amb el sostre cobert d’un petit jardí de plantes suculentes.

  • Espai sensitiu:

És important que, pel que fa a l’espai, l’escola ofereixi diversitat de textures, dimensions i volums. Els nostres cossos són diferents i necessitem mobiliari, terres i espais diversos i flexibles. A més, els sentits són clau per a l’aprenentatge i el pensament creatiu. En la mesura del possible s’ha d’evitar que tot el pati sigui llis i afegir petites elevacions. A més, et proposem afegir petites illes o zones de sorra, de serradures, d’escorces d’arbres, senders amb còdols, grava, fusta, herba, etc.

  • Espai amistat:

L’escola és un dels espais clau de socialització. Es poden condicionar petits “nius” realitzats amb branques de la poda o fusta en els quals el grup bombolla pugui conversar, socialitzar i enfortir els seus vincles d’amistat.

 

 

 

 

 

 

 

  • Espai teatral:

Podem aprofitar unes escales, construir unes petites grades o servir-se d’un cantó per col·locar un escenari de fusta i seients. Afegir endolls d’exterior i ancoratges per tal de facilitar l’ús de so, llums i, quan es necessiti, poder penjar amb facilitat telons, bastidors, etc. Serà un espai ideal per explicar contes, relats, tenir assemblees, etc.

  • Espai d’equilibri i acrobàcia

En aquest temps de pandèmia és clau incentivar la mobilitat del cos, l’equilibri i enfortir l’autoestima: Des d’un rocòdrom en una paret, fins a una cinta d’equilibri entre arbre i arbre o columnes. El desafiament dependrà de l’altura a la qual es col·loqui.

  • Espai de dança i música:

No hi ha escola sense música i dança. És la manera de sentir-nos vius i generar una escola per a l’alegria. Al pati es pot modificar part d’una paret o mur per oferir una paret musical. Una altra possibilitat és disposar d’un bagul d’exterior amb material reciclat per estimular la percussió i la creació de ritmes. Per a la dança es pot condicionar part del terra amb una “catifa de linòleum” amb forma circular o rectangular en la qual puguin assajar amb facilitat els balls, a més d’un endoll i megafonia portàtil que el mateix alumnat ha de saber gestionar.

  • Espai jardí:

Disposar de jardins no és un luxe sinó una necessitat educativa per investigar, observar, harmonitzar i alimentar la salut i la bellesa. Des de jardins aquàtics, jardí de papallones, de plantes aromàtiques… fins a jardins de cactus, de plantes comestibles, jardí vertical, etc. És el propi alumnat qui ha d’aprendre a cuidar-lo. Es poden combinar aquests espais amb l’espai lector, d’amistat, etc.

  • Espai hort:

Ens hem convertit en analfabets dels que ens alimenta. Si preguntem tant a adults com nens com és la flor de la ceba o d’on vénen els cigrons o els cacauets, la resposta en molts casos és el silenci. L’hort és aprenentatge i hem d’aconseguir connectar-lo amb el curricular. És, a més, un espai meravellós per oxigenar la ment en el temps d’esbarjo.

  • Espai d’observació:

Per estimular l’observació, podem elaborar amb material reciclat un hotel d’insectes en què disposarem de diverses lupes. A més, al llarg de tota l’escola podem afegir casetes i menjadors per a aus per tal de protegir, cuidar i fer que els ocells vinguin també a l’escola. Una altra idea és facilitar l’ús de prismàtics i potenciar que nens i nenes puguin dibuixar a l’natural allò que observen.

  • Espai d’art:

Proposem col·locar pissarres al pati però en cap cas que siguin rectangulars per tal de no envair el pati amb el format d’aula. Per aconseguir-ho es pot oferir taulers de fusta o de metall amb pintura de pissarres amb forma de dinosaures, balena, amb la forma de mapamundi o de pàgina de còmic, per exemple. Que puguin dibuixar, prototipar o escriure i per això han de disposar de guixos perquè puguin expressar emocions, certs tipus d’ansietat, etc.

  • Espai de jocs de taula:

El joc per excel·lència és els escacs però, evidentment, es poden oferir molts més jocs educatius. Cada grup bombolla pot decidir el joc i que sigui compartit exclusivament pels membres d’aquest grup.

Aquestes són algunes propostes per evitar una immobilització de l’alumnat, estimular l’aprenentatge i la creativitat, canalitzar l’expressió emocional i que les accions i intervencions participatives que es facin siguin duradores més enllà de la COVID-19.

Siro López Gutiérrez
Artista i Formador. Especialitzat en creativitat, espais educatius i comunicació.
www.sirolopez.com
@_Sirolopez_

Mariana Morales Lobo
Consultora, formadora, membre de l’equip de suport de la PIPR i de la associació Patios Habitables.
LinkedIn
@Marianamorale19

Enllaços

Llibres

  • Esencia (2018). Diseño de espacios educativos. Aprendizaje y creatividad. Siro López. Madrid. Ed. Edelvives.
  • Let the children play (2019). Pasi Sahlberg & William Doyle, Oxford University Press.
  • Aprender fuera del aula (2016). Juliet Robertson, Ediciones SM.